9/12/07

Explotació infantil


Martínez Reguera: "sempre m'ha produït curiositat i avui em dóna complaguda admiració (perquè estimo la vida), la capacitat d'aquests nens per sortir-se'n."

Cada matí, nosaltres, després d'aixecar-nos, rentar-nos i nutrir-nos bé, ens posem la motxilla, donem un petó als nostres pares i marxem a l'escola. Però a l'Àfrica, a l'Àsia, etc...cent, o potser dos-cents milions de nens s'aixequen dels seus llits, mengen una mica de sopa d'ahir i marxen de casa per a afrontar una jornada de treball que pot durar 18 hores. Amb freqüència treballen i (no rarament) moren per nosaltres.
Quan anem a comprar unes sabates d'esport, sabem realment qui les ha fabricat i en quines condicions ho ha fet? Quan al matí bebem cafè, som conscients de la seva procedència i de qui ho ha fet? Sabem que molta feina que fan els nens l'haurien de fer els adults, i que a causa d'això hi ha més atur?

Només, en l'últim any, aproximadament 31 milions de refugiats i persones desplaçades (majoritariament nens i dones) van quedar atrapats en conflictes que van destruir el món, buscant en va un refugi segur, fugint de circunstàncies inhumanes, de cruels atacs amb morter, de la violació i la mutilació.
Al S. XXI encara hi ha una gran quantitat de nens i mares entre les persones que viuen en la pobresa, i cada dia els nens corren perill, en un món caracteritzat per unes condicions de pobresa més profundes, i una major desigualtat entre rics i pobres, així com la proliferació dels conflictes i la violència, la mortífera propagació del SIDA i la persistent discriminació contra les dones i els nens.

Centenars de mils de nens van ser obligats sota coacció a participar en conflictes armats com a soldats, esclaves sexuals o carregadors, tot el qual representen transgressions contra els seus drets humans.
Si amb aquest exemple encara no n'hem tingut prou, aquí passo una carta d'un nen de 13 anys que treballa a Bangkok. Diu així:
"Em falten els meus germans i germanes. No sé quan podré tornar-los a veure. Però el que més em falta és el joc. Treballem sempre i no entenc per què per la tarda no ens déixen una mica de temps per a jugar. Potser perquè hi ha tanta feina per fer..."
I aquest n'és un exemple entre milers de nens.
Massa gent veu tot això com un problema llunyà contra el que no hi ha res a fer, perquè (segons pensen) és el fruit inevitable de la pobresa.

PROBLEMÀTIQUES CONCRETES

1.Maltractaments infantils.
2.Treball infantil.
3.Nens del carrer: diverses enquestes conclouen que els menors s'estimen més viure al carrer que a casa seva, on són víctimes de la violència.
4. Infància i conflictes armats: a la primera Guerra Mundial només un 5% de les víctimes van ser nens i nenes. A la segona Guerra Mundial aquest percentatge va augmentar al 50%. Actualment, el percentatge s'aproxima al 90%.
5.Segrest o compra de menors.
6.Infància i seguretat alimentària: almenys haurien de tenir dret al aigua potable!
7.Infància i educació.
8.Infància i salut: molts nens moren per una simple diarrea, una cosa tan senzilla d'evitar aquí.

Segons estimacions de l'Unicef, només caldrien 25.000 milions de dòlars anuals per cobrir les necessitats bàsiques (nutrició adequada, aigua potable, assistència sanitària bàsica i educació primària) de tota la infància mundial.
Afortunadament, ja hi ha gent que es consciencia d'aquest problema, i ajuda a moltes famílies a sobreviure en les condicions mínimes, un dret que tot ésser humà té. Però encara en queden milers que viuen (si es que encara viuen) en la pobresa.

Ningú sap amb exactitut quants nens treballen al món amb menys de setze anys. Cap agència internacional disposa de xifres perquè cap govern es pren la molèstia de fer els tràmits necessaris. I si un ministre decideix visitar personalment una fàbrica, no veurà als nens perquè estan recluits i amagats als soterranis ( i tampoc crec que els interessi veure'ls).
Un proverbi xinès diu: "La vida d'un nen és com un tros de paper sobre el qual tot el que passa hi deixa un senyal." Però sobre els cossos d'aquests nens treballadors no es deixen missatges d'amor, sinó ferides profundes que els mutilen per la resta de les seves vides. Pateixen aquesta condemna només perquè són dèbils i indefensos, i per això fàcilment explotables.

NIKE

Estem a Jakarta, a la fàbrica de la Hardaya Aneka Shoes Industry, més coneguda com HASI. Aquesta utilitza 6700 obrers que produeixen cada hora 2000 parells de calçats Nike. Per cada parell de sabates la HASI reb 26400 lires, però la Nike les revén als majoristes per 56000 lires. A les botigues, el mateix parell de sabates es ven per 112000 lires. Malgrat tot, els nens que treballen en aquella fàbrica només reben 350 lires per hora. I per a comprar-se un parell de les sabates que ells contribueixen a produïr, necessitarien set semanes de treball.
Nike sap que els seus negocis depenen de la seva capacitat de guanyar-se als consumidors del Nord, i per això al 1993 ha gastat casi 90 milions de dòlars en publicitat. Només, al campió d'esports Michael Jordan li han correspost 20 milions de dòlars per un anunci, una suma superior al total dels salaris pagats en un any a tots els treballadors d'Indonèsia que produeixen calçat per a la Nike.
He nombrat la multinacional Nike com podia haber nombrat Adidas, Reebok...


Aquests crims són vergonyosos.
Vergonya per aquells empresaris que maten als nens amb el seu egoisme.
Vergonya per aquells polítics que mantenen als nens en esclavitut a causa del seu interès.
Vergonya per aquells consumidors que es fan còmplices de l'explotació dels nens perquè compren el productes obtinguts amb el seu suor.
Vergonya també per a tots nosaltres si no cridem a veu contra aquests crims.


Aquí he fet un breu comentari i he intentat aproximar el problema de la explotació infantil fins a vosaltres, però es podrien explicar moltíssimes coses més sobre aquest tema,com les seves causes, el tipus d'explotació en cada país, investigar cada multinacional pas a pas per saber com exploten als nens, les conseqüències, les alternatives que podem adoptar per a que no passin aquestes coses (com el Comerç Just), etc, etc. Però crec que el següent pas l'hem de fer nosaltres, i no viure enganyats per les grans multinacionals que fan que cada dia el món visqui en la pobresa. La pobresa de diners i la pobresa de cultura.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ma anat fantastit per fer el treball de asi li agraieixo molt magradaria que tambe en fes de afriaca,america i oceania

Anònim ha dit...

ma anat fantastit per fer el treball de asi li agraieixo molt magradaria que tambe en fes de afriaca,america i oceania

Anònim ha dit...

ami també m'ha anat fantàstica aquesta informació, moltes gràcies, hi crec que es molt interesant.

Anònim ha dit...

ei manel! m'ha anat de fantasia aquesta informacio! Estic fen el treball de recerca sobre l'explotació infantil i m'ha anat de wislis.

Us ho agreeixo.